Apunts per estudiar:

L’evolució dels països capitalistes en els primers anys està caracteritzada per les conseqüències de la IGM. Entre 1919-1924, els països europeus més desenvolupats (Alemanya, França, G.Bretanya) vivien una difícil reconstrucció, amb una crisi econòmica generalitzada, destrozats per la guerra i amb grans deutes, mentre EEUU travessava una situació d’expansió econòmica. En efecte, USA veia incrementar la producció  gràcies a l’aplicació a l’economia de tots els invents de la segona industrialització; la publicitat en la radio i la venda a  pagaments ajornats feien que la demanda també anés augmentant: USA era el centre econòmic del món capitalista. Eren els feliços anys 20. En aquesta època de prosperitat, tothom (burgesia i classes mitjanes) es dedicava a comprar tot tipus de bens (demanant crèdits als bancs) i fer negocis (invertint en la Borsa*).

*La Borsa és un mercat d’accions. Les empreses venen accions i els particulars les compren amb la intenció de cobrar interessos si n'hi ha beneficis o de tornar-les a vendre a un preu superior. Si tothom vol comprar accions d’una determinada empresa, el valor d’aquestes accions puja.

 

Apunts per estudiar:

La crisi de 1929            

             Però aquesta època d’eufòria que vivia EEUU, es va acabar de sobte l’any 1929 en què tot el món capitalista va viure una crisi econòmica molt greu. La crisi de 1929 va estar provocada per dues causes: la superproducció de mercaderies (va haver-hi un fort desequilibri entre l’oferta i la demanda  degut a l’excés d’oferta quan la demanda va començar a baixar), i la davallada de la Borsa (els empresaris i classes mitjanes van perdre molts diners quan molta gent va voler vendre les seves accions i ningú no volia comprar-les). Les empreses que no podien vendre van començar a tancar, acomiadant els treballadors i deixant de pagar els préstecs sol.licitats als bancs, això va provocar un descens encara més gran de la demanda i la ruïna de bancs dels EEUU que va afectar a la resta de països capitalistes.
            Com a conseqüències immediates, la demanda va caure a tot el món capitalista, l’atur es va estendre i els preus i la producció també van disminuir fortament, això va anar acompanyat d’un empitjorament de les condicions de vida dels assalariats i de les classes mitjanes. El descontentament social va radicalitzar les postures polítiques i la conflictivitat social i política va augmentar: un sector del proletariat pensava que la solució a la gravetat de la situació només es podria resoldre amb una revolució de tipus socialista, mentre que un ampli sector de la burgesia, atemorida per la crisi i l’amenaça revolucionària va donar suport a una nova ideologia que arribaria a predominar en els països europeus: el feixisme.

 exercici:

1. Llegeix en el llibre el crac de 1929.
2. Defineix els conceptes següents: oferta, demanda, crisi econòmica, crisi de superproducció.
3. Explica les causes de la crisi del 29. 
1. Respon les qüestions sobre la taula següent:
   
   

   anys	Producción industrial               ( índex 100 al 1929)
   	Alemanya	EUA	Regne Unit
   1929	100	100	100
   1932	57	65	82
   1935	90	80	101
   1938	125	92	120

 

• Fes un gràfic amb les dades que et proporciona la taula.
• Descriu el gràfic que has fet.
• Analitza les causes de l'evolució observada.
• Analitza les conseqüències que va comportar.
• Redacta un text amb la informació que et proporciona el següent mapa conceptual: